La Llanera Trail

La setmana passada va tocar una marató a ritme suau fent de pacemaker, aquesta toca donar-ho tot en una altra de muntanya però planeta. Vaig fins a Sabadell per córrer la primera edició d'aquesta marató que només té 1.300 m+.

Amb els amics del Training Trail Team.

Es dóna la sortida i el ritme d'inici és frenètic. Vaig amb el Miquel Pera, que diu que farà tota la cursa amb mi, cosa que m'obliga a donar el 110 o 120 %. Anem passant els kms sense afluixar el ritme, força estona amb algunes cares conegudes com el Robert Mayoral. Les cames treuen fum però les pulsacions van prou bé, així que seguim igual.

Bufant per seguir al Miquel.

Pujant el Puig de la Creu sí que em noto les pulsacions molt altes i afluixo un pèl. El Miquel m'espera un parell de minuts al cim (el tiu va sobrat) i a partir d'aquí fins al final sense cap tipus de relaxació. Passem per Castellar del Vallès més enllà de la posició 30 i no parem d'avançar corredors.

Veiem lluny el Cesc Censada i el Pau Triebel... ens hi anem acostant però no els agafem mai. Per fi hi arribem. Passem el Cesc i ens ajuntem amb el Pau. Continuem el Miquel, Pau i un servidor... més endavant agafem el David Lillo. Diu que va tocat, així penso que em podré relaxar... sí que anava equivocat! Últim esforç per fer els últims metres a 3:30 min/km i entrar a meta després de 3h54' (la marató de muntanya més ràpida que he fet mai).

Entrada a meta amb gran companyia.

El Miquel, David i jo compartim la 20ª posició, el Pau arriba uns instants més tard. Aprofito per felicitar tots els amics per les grans actuacions, en especial la campiona Vero Zaragoza.

Amb la campiona i la meva llebre particular.

Avui acabo molt content per les sensacions obtingudes. He notat com si estigués cuinant massa ràpid... cru per dins però cremat per fora. És a dir, em notava per fer molts més kms però les cames demanaven a crits afluixar el ritme. Tot i així, una fuetada de tant en tant ja va bé. Ha estat un gran entreno de cara a UT Montnegre-Corredor, allà sí que tocarà cuinar a foc lent.

Gràcies al meu pare i amics pels ànims. I una vegada més molt agraït pel suport de Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, Besttrail, CEM Vallirana, Bassol Optic, Punt de Natura i MC3 Esports.

Els pollastres sense cap.