Ultra Trail de Tarragona

Avui toca ultra trail però sense alçada i amb poc desnivell. En principi seran 84 km i 2.000 m+, així que tocarà córrer molt.

Sortim des de la ciutat de Tarragona encara de nit. Tot i això, la majoria de corredors són uns inconscients sense frontal (entre ells jo). El primer tram per la platja em costa més d’un ensurt quan passem entre els rocs.

Vaig amb l’Adrià Matas però se m’acabarà escapant. Vaig fent en companyia d’un corredor o d’un altre, anant passant kms i avituallaments a bon ritme... fins que arribo a Renau. És el km 27 i hi tornarem a passar al 52.

Agafo forces i continuo, formem un grupet que anem veient el ball de bastons entre la Marta Prat i una noia croata per la segona posició. Deixem de veure marques una estona... i les tornem a veure. Bé, doncs continuem... i tornem a arribar a Renau després de 6 km! Amb una mala llet important, toca desfer camí... sóm més de 10 corredors i quan anem en busca del camí correcte ens trobem amb 4 o 5 més que també van errats.

Penso fins i tot en abandonar, però avui he d’acabar sí o sí per fer un bon entreno de cara a Can Dragó, ja que tots els km que faci fins aleshores seran pocs. Fa molta calor i a Brafim aprofito per canviar-me la samarreta.

Ara vaig cap a Renau.. per tercer cop! Avituallament ràpid i a continuar... quan surto em crida un voluntari i m’avisa que ara desfarem el camí del matí, que ens trobarem fletxes que indiquen sentit contrari però que no faci cas, que anem bé i que li digui a la noia. La noia... la croata! Què li he de dir? Entre que la tia va amb la música que no escolta res i que jo en croat no sé dir ni papa, com a molt li puc intentar dir alguna cosa amb el meu anglès de Vallirana, però dubto que entengui res. 

Efectivament, crec que no ha entès res de les meves paraules però no es perdrà... em perdré jo amb la Marta Prat i un altre noi. L’altre noi no sé on va a parar (es perd més encara) i ens ajuntem amb un corredor que ens treu les castanyes del foc gràcies al track.

Vinga va un altre cop a intentar posar-se en cursa. Arribo a Perafort i vaig cap al Pont del Diable (no sense abans perdre’m un petit moment i rallar-me per no parar de veure marques d’una altra cursa), on faig l’últim avituallament abans de meta.

Finalment, acabo la ultra després de 10h37’ en 16 ª posició. Finalment, a mi m’han sortit 91 km però acabo prou content del rendiment. Moltes gràcies a Hoko-Esport (aquesta vegada vaig optar per les malles Mamba i m'hi vaig trobar molt còmode), Rendiment-race (vaig trencar la meva norma de no prendre gels a les curses per provar el último suspiro, amb bones sensacions), Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, Bassol Optic i MC3 Esports. Però sobretot, gràcies pels ànims dels meus pares i la Mònica i el Beto.

Aprofito per animar els que no van poder acabar i felicitar els que sí que ho van fer, en especial a l’Ángel Chamero i als membres del Training Trail Team Adrià Matas i Marc.