Suspensió Ironcat

Hi ha triatlons que tenen molta fama però on el tracte de l'organització cap al participant deixa bastant que desitjar. L'Ironcat és el cas contrari. És per aquest motiu que, tot i haver entrenat poquíssim volum en bici aquest any, volia anar cap allà per creuar per 4rt cop la meta de L'Ampolla.

El dia abans va fer molt vent, i les previsions pel dia de la prova no eren gaire optimistes, més aviat al contrari. Els companys del Triatló Vallirana em van informar de la reunió informativa... s'esperava a l'endemà per decidir si es feia la distància ironman o una alternativa consistent en 3.800 m nedant i 21'1 km corrent, que personalment no em motivava en gens.

Va arribar el dia de la prova, vaig anar a L'Ampolla i es va dir que la distància ironman estava descartada, l'alternativa depenia del permís de la Creu Roja per fer la natació. Semblava que sí que es faria, però el vent provocava mala mar i fins i tot s'havia endut una boia mar endins. 

L'organització va prendre la decisió de suspendre la prova, tornant el 50 % en metàl·lic aquest any, i farà un descompte pel 2016 a tots els inscrits d'aquesta edició que repeteixin. Personalment, volia fer la prova tot i el vent, però entenc que és un perill donar la sortida a més de 200 sonats amb aquest vent (si estigués a casa meva, dubto molt que hagués sortit a entrenar amb bici). 

Arribats al punt de no fer la prova amb normalitat (distància 3'8+180+42'2), l'organització crec que va prendre la decisió encertada, ja que era molt més fàcil per ells fer una alternativa light i rentar-se les mans. Una vegada més, l'Ironcat continua sent el meu triatló preferit.