lunes, 1 de diciembre de 2014

Marató de Donosti

Després d’haver fet Ehunmilak al juliol, torno a córrer una cursa al País Basc, tot i que aquella cursa i la d'avui s’assemblen com un ou a una castanya.


Arribem el dia abans a Donosti amb alguns companys del Triatló Vallirana i amics Llops però no tenim temps per gaire i de seguida arriba diumenge. Sortida puntual entre la gentada habitual a les maratons d’asfalt, busquem la llebre de les 3h però és una bici i marca el ritme molt malament. 

L’Emilio marxa cap endavant així que el segueixo i l’Aleix fa el mateix. No triguem gaire a agafar el Juanra, que també s’afegeix a nosaltres.

Anem fent i els kms em passen molt ràpid, arribem a la mitja marató just a la sortida de l’Estadi d’Anoeta lleugerament per sota de 1h29’. Aquí començo a marxar en solitari per començar la segona volta (pràcticament igual a la primera, excepte algun tram en sentit contrari i poc més). En alguns punts rebem els ànims de la Cinta i en altres del Victor, el Kabe i la Noelia. També veig el Toni que s’ha hagut de retirar per una lesió.

Sobre el km 30 comença la part de la cursa que més m’agrada. Més enllà del famós mur, arriba l’ambient original del País Basc amb una fina pluja que no frena els ànims de la gent. Em vaig animant i fins i tot faig un km a 3:47 min. Tot i que picava cap avall, he apretat massa aviat i això passarà factura... vaja si en passa, els últims kms el ritme cau tot i que això no és excusa per no continuar guanyant posicions i acabar de nou a l’Estadi d’Anoeta per creuar la meta en 2h58’04’’.



Acabo en la posició 341 d’uns 2900 arribats, i molt content ja que avui no esperava baixar de les 3h en aquest moment de la temporada on únicament em preocupa sumar kms de cara a Can Dragó.

Aprofito per felicitar l’Albert per rebaixar molt la seva marca personal en la distància, l’Aleix i l’Emilio per la seva primera marató i animar al Toni a tornar a intentar batre la seva marca a Barcelona. També felicito la Mari que va fer marca personal en la mitja marató.


Per acabar, he de donar les gràcies als amics pels ànims i al suport de MC3 Esports i Training Sabadell, així com les ajudes de Hoko-Esport, Rendiment-race (per fi em va permetre fer una marató sense gels) i Sala-giol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario