Ironcat

Un any més, ens trobem a L’Ampolla una nombrosa representació del Club Triatló Vallirana per enfrontar-nos a l’Ironcat. En el meu cas, serà el 5è IM (3 d’ells en l’escenari d’avui).

A les 7 del matí ens tirem puntuals a l’aigua, sortida bastant neta, però abans d’arribar a la primera boia ja arriben els primers cops de colze. El mar està molt tranquil en aquesta zona, pràcticament sembla que estiguem nedant en una piscina. La primera volta passa de seguida, a la segona continuo nedant còmode però a la tercera veig que perdo posicions. Aquest darrer tram em fa tenir la sensació que he nedat molt malament, però surto de l’aigua en 1h03’ (parcial 55), un temps inimaginable per mi.

Faig la transició bastant ràpida i em preparo per agafar la bici, sé que em passaran alguns però en passaré a molts més. La primera volta em serveix per posar-me còmode sobre la bici, començar a beure i menjar i agafar referències amb els companys del club i altres corredors. Van passant els kms, agafo el José Luís i el Nico, el Toni va per davant meu escapant-se poc a poc, i per darrera el Manu i l’Emilio em van retallant. 

El vent és molt suau (tenint en compte la zona on ens trobem) però es deixa notar, la diferència de velocitat és notable segons si el tenim a favor o en contra. La última volta em passa molt ràpid i encaro de nou cap al box, després d’haver fet els 180 km i les dues transicions en 5h09’ (parcial 25).

Porto 6h13’ de cursa i començo la marató en 24ª posició, en una hora on la calor ja comença a apretar de valent. Surto molt fort, passo alguns corredors que tinc per davant i els de darrera no em segueixen. Miro el rellotge i veig que vaig passat de ritme però em noto molt àgil així que cap endavant. La mitja marató la passo en 1h37’ però a aquestes altures ja no vaig del tot fi. Se m’ajunta la calor amb els gels, haver-me passat de ritme al principi, la pudor de peix del port... i tot junt em fa venir un mareig. A les dues últimes voltes se me’n van masses minuts, però ja ho tinc i puc acabar apretant l’últim tram per entrar a meta en 9h38’18’’, en 11ª posició.

El temps de la marató va ser de 3h25’, fent el 10è parcial. És curiós com el sector on he fet millor paper és l’únic que em deixa descontent. A l’aigua i amb la bici vaig rendir molt millor del que esperava, però veig que encara tinc potencial per treure en la marató d’un IM. Tot i així, acabo molt content. Volia fer millor temps en la cursa a peu, però en global no m'hauria imaginat aconseguir aquesta marca.

Però no només acabo content pel temps individual, també perquè el Triatló Vallirana vam quedar primers per equips. Aprofito per felicitar tots els meus companys que van fer un gran paper: Emilio, Toni Montero, Nico, Dani i José Luís i David Belvis. Menció especial al Toni Pallarès que, per si guanyar-me una aposta fos poc, va quedar campió de Catalunya de llarga distància. Ànims pel Fabián i el Manu (lástima de la lesión, ya viste que tienes potencial de sobras para hacer sub10h).

No puc acabar sense agrair els ànims de la meva família, les famílies dels altres companys que corrien i també els amics que no participaven però es van acostar per donar suport. La veritat és que vaig estar rumiant en deixar el triatló aquest any, però després d’aquest dia m’han tornat a agafar ganes, com a mínim pel que fa a ironman.