Tri Doble Olímpic Terres de l'Ebre

Avui vaig fins a Sant Carles de la Ràpita amb molts companys del Triatló Vallirana, per fer el Doble Olímpic Terres de l'Ebre. És el tercer any que faig aquest triatló, però cap edició ha estat igual que l'anterior.

Un cop donada la sortida, toca córrer. El triatló no es començava nedant? Sí, però el nivell del mar és molt baix i hem de fer uns metres a peu fins que hi ha suficient profunditat com per nedar. Després dels típics cops de colze, vaig passant boies fins completar la primera volta. Estic bastant desorientat, no sé si les boies dibuixaven un triangle, un rectangle... o si estic nedant en cercles. Sigui com sigui, començo la segona volta, aquesta molt millor, guanyo algunes posicions i torno a posar-me de peu sobre la sorra de la platja. Teòricament eren 3.000 m, però els companys que porten GPS (el meu es va tornar boig en aquest sector i em va marcar una burrada) diuen que van sortir 3.600-3.700 m, que vaig fer en 1h clavada (parcial 130).


Faig la transició ràpida i de seguida estic sobre la bici per començar a recuperar posicions. Primer tram amb vent en contra i una velocitat de riure, però vaig avançant més triatletes dels que m'avancen a mi. Un cop el vent bufa de cul es vola... el problema és quan toca vent lateral, que em fa anar amb la bici de costat. I amb aquesta lluita contra el vent van passant els kms. Passen les dues primeres voltes i a la tercera, sobre el km 70, m'agafa el Manu. L'intento seguir agafant-lo com a referència visual (drafting no, gràcies), però va molt fort i poc a poc se'm va allunyant.


Torno a arribar a Sant Carles després d'uns 90 kms, que he fet en 2h43'16'' sumant-li les transicions (parcial 96). I ara ve el sector que més m'agrada, així que a córrer! Res de sortir de menys a més, surto fort directament i tota l'estona treient espuma per la boca. Sobre el km 12 he de fer un pit stop per fer un riu i, ara sí, últims kms a reventar. A falta de poc més d'un km agafo al Manu, he hagut de suar de valent avui per compensar el temps que m'ha tret en bici, perquè corrent tampoc va coix precisament.

Finalment creuo la meta en 5h05'02'', en una discreta 86ª posició. La distància no és la meva ni molt menys, amb massa importància de l'aigua, però ha estat un bon test per l'Ironcat. Em quedo amb els 20 kms de cursa a peu en 1h21'46'', fent el parcial 31.

Aprofito per felicitar els companys del Triatló Vallirana. Vam quedar 5ens per equips gràcies al Jordi Matos (que va fer el millor parcial en bici), el Toni Pallarès (amb una cursa a peu espectacular, que em farà perdre una aposta) i el Nico (que torna a estar en molt bona forma). També gran paper de la resta de companys, tots finishers.

L'objectiu d'avui era provar-me per l'Ironcat, així que n'he de treure conclusions. Queda clar una vegada més que sóc un negat per la natació, tot i que tampoc va ser un desastre del tot. Em quedaria molt satisfet de repetir el temps de l'any passat en aquest sector, o com a mínim apropar-m'hi. Pel que fa a la bici, em falta un punt que a aquestes altures de la pel·lícula ja no agafaré, així que dubto que repeteixi la marca de l'any passat. El fet d'haver-me dedicat més als ultra trails m'ha tret velocitat, però si és el preu a pagar per fer les curses que més m'agraden, doncs el pago. Per córrer en canvi crec que hi surto guanyant (vaig fer un minut menys que l'any passat en el mateix circuit), ja que cada vegada em baixo de la bici més fresc. A més, fer ultres m'ha ensenyat a superar els mals moments, i és que la marató de l'Ironcat pot arribar a ser un infern, entre la calor i que els ànims venen des d'una terrassa menjant paella... em continua fent respecte, però por cap ni una. Cadascú juga les seves cartes, i jo per l'Ironcat només en tinc una: la marató. Així que faré all in amb ella sortint a reventar des del primer pas a peu. Em pot sortir bé i fer una bona marca o petar en l'intent... el dia 10 sortiré de dubtes!