Balanç 2013, buscant una lògica entre el desordre

Gener. Vaig començar l’any a la muntanya amb la Cursa dels Cinc Cims a Corbera de Llobregat, passant-me tot seguit a l’asfalt en la Marató de la Costa Daurada. Contra tot pronòstic, baixo per primera vegada de les 3h, parant el crono en 2h57’. Recupero bé i a la setmana següent faig la Mitja Marató de l’Eramprunyà.

Febrer. Una altra cursa curta a prop de casa, la Cursa de Muntanya de Castellbisbal. Tot seguit toca anar a Campdevànol per fer la Marató Hivernal, una de les maratons de muntanya (sinó la que més) dura i espectacular de les que he fet.

Març. Un mes ple. Per començar Marató Salvatge de les Guilleries, amb l’adjectiu totalment apropiat al recorregut. Després va venir la Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní i aleshores tocava tornar a l’asfalt en la meva cita anual amb la Marató de Barcelona. Torno a fer 2h57’ patint però alhora veient marge de millora. Per acabar el mes, la Botifarunner de la Llacuna (havia de ser al febrer però es va aplaçar pel temporal).

Abril. Nova marató de muntanya molt recomanable, la Romànic Extrem a la Vall de Bianya. Seguidament va arribar el torn del meu debut en ultra trail, concretament a La Portals, fent 4ª posició a La Volta a Montserrat de 70km (molt ràpids i pisters) . Em sorprenc de la bona recuperació, ja que a la setmana següent faig el Triatló Doble Olímpic de les Terres de l’Ebre, on quedo 2on Sub23 i ajudo al club a quedar en 3ª posició. Per acabar el mes, vaig a l’Ultra Trail de Barcelona per fer la distància marató, un desastre de cursa a nivell organitzatiu.

Maig. Cita a L’Ampolla per fer l’Ironcat amb un resultat que em deixa molt content, 9h51’ quedant 1er sub23 i 2ons per clubs. A la setmana següent corro la Marató del Voltreganès.

Juny. Últims triatlons abans de l’estiu: el B de Banyoles i el meu preferit, el B de Balaguer (1er sub23 i 1ers per clubs). Fa dies que arrossego molèsties i aleshores acabo La Roca Negra coix. Vaig al metge i em diu que he de fer 10 dies de repòs. Fent cas omís de qualsevol opinió racional, m’enfronto a l’objectiu de l’any: l’Ultra trail de l’Emmona. Acabo trinxadíssim però acabo, com a 2on júnior. Aprofito aleshores per fer una aturada de dues setmanes per recuperar-me abans d’afrontar la segona part de l’any.

Juliol. Porto poc entrenant però de seguida em crida la muntanya i faig l’Ultra trail del Cadí i el del Catllaràs, fent bones posicions en la general de tots dos (11è i 15è respectivament).

Agost. L’única competició d’aquest mes és l’Ultra trail Val d’Aran, que acabo com a 1er sub23.

Setembre. Faig el Triatló Sailfish de Berga com entrenament per Calella (3er sub23) i també corro la primera edició de la Cursa del Cérvol de Vallirana (8è general i 1er local).

Octubre. Molt content de com em va el Challenge Barcelona-Maresme, on guanyo el Campionat d’Espanya 20-24 amb 9h47' tot i fer una natació de pena i petar a la part final de la marató. La setmana següent estava inscrit a l’Ultra trail Comtes d’Erill, però tinc molèsties als peus i finalment decideixo no anar-hi. Decisió encertada perquè a partir d’aquí puc aguantar molts kms. Primera parada Ultra trail del Montsant. A la setmana següent estic a Sant Llorenç per fer la marató i em surt una cursa rodona.

Novembre. Tinc un mal dia a la TrencaCims per culpa d’una caiguda, però la setmana següent les coses ja van millor a la Marató del Montseny. Seguidament vaig a fer la Marató Pirata de Montserrat organitzada pels Koala’s Team, però hem de retallar per culpa de la meteorologia, quedant-nos en 36 kms. Acabo el mes fent l’Ultra trail de Collserola.

Desembre. Debuto en l’ultrafons en ruta a les 6h de Calella, acabant en 2ª posició amb 72’5 kms. La setmana següent faig la Marató de l’Ardenya i per primera vegada veig que arrossego la fatiga de la cursa anterior. És aleshores quan faig el descans de final de temporada.

Fent repàs veig que l’any ha donat per molt, moltíssim més del previst. Mirant-ho en general pot semblar un calendari massa atapeït i sense cap sentit, però per mi sí que el té (bàsicament perquè m’ho passo bé). Òbviament no és idoni ni tampoc porto l’entrenament per fer marca en marató d’asfalt, però aquestes em serveixen per agafar ritme de cara a la muntanya i també de test pels ironman. Les maratons de muntanya me les prenc com a entrenaments llargs de cara als ultra trails.

He acabat molt content de com m'ha anat l'any. Estic satisfet dels resultats (òbviament millorables tots ells) però més de veure com la capacitat de recuperació va en augment setmana rere setmana.

I tot això és més fàcil de preparar amb l'entrenament creuat: nedar, bici de carretera, de muntanya, de spinning, córrer per asfalt, per muntanya... Tanta varietat fa el dia a dia més entretingut i crec que ajuda a no lesionar-se per culpa de fer sempre el mateix. I aquestes animalades també són més fàcils de fer amb el suport incondicional de la família i amb els ànims dels grans companys i amics que tinc en aquest món.

Al 2014 més i millor!