Cursa de la Roca Negra

Aquesta vegada vaig trigar massa a decidir-me, i quan ho vaig fer, les inscripcions per la Roca Negra ja estaven tancades. Em vaig apuntar a la llista d'espera i, per sort, a última hora em van avisar que podia córrer la tercera edició d'aquesta mitja marató de muntanya, amb un desnivell considerable tenint en compte les altres de la zona.

Després de saludar l'Alberto i escalfar, just abans de la sortida em crida el Joanjo, que ha fet les dues edicions anteriors, i em recomana apretar al principi per agafar una bona posició abans d'arribar als corriols estrets on serà impossible avançar.

Es dóna la sortida i, tal i com m'havia recomanat el Joanjo, apreto i després de fer la volta a la pista d'atletisme ja he avançat molts corredors... però encara en tinc molts davant i veig que els avanço amb massa facilitat, hauria d'haver sortit més cap endavant. Encara trepitjant asfalt, arriba una pujada molt pronunciada on guanyo alguna posició més però em costa molt... aquesta pujada d'aquí una estona la faria caminant, però just al principi no, i menys sobre asfalt, que "queda malament".

Ara sí que ja entrem a la muntanya i, tot i que hi ha alguna baixada, la cosa va pujant fins arribar a la Roca Negra pròpiament dita abans del km 5. Una petita baixada per recuperar pulsacions i novament pujada cap al Cim de Can Cartró, per perdre una mica d'altura i pujar fins al punt més alt de la cursa, el Cim del Montpedrós, ja passat el km 10. Ja estic més enllà de l'equador de la cursa i queda la segona meitat, molt més ràpida. De moment ve una baixada tan llarga que dóna temps perquè en un moment o altre molesti cadascuna de les articulacions de les cames, i després una pujada que ens porta fins a Can Ribot, una urbanització on trepitgem asfalt per un moment. Amb la cursa pràcticament a la butxaca, encara queda pujar al Cim de Sant Ramon (zona que coneixia d'haver-hi anat corrent des de Vallirana), on ara sí que els kms ja pesen a les cames i és quan més corredors avanço. Un cop a dalt, km 19 ja, baixada frenètica per tornar a trepitjar l'asfalt... aquí avanço dos corredors i ja dins de la pista d'atletisme, me'n fixo un altre que m'havia avançat en l'última baixada i li retallo molts metres... però no puc amb ell en l'sprint final.

Finalment, 21km i 1.100m positius al sac en 2h11'22'' per acabar en la posició 27 d'una classificació de 390 (tot i que d'inscrits n'hi havia 450). Sense cap mena de dubte ha estat un bon entrenament de cara als propers reptes, i repetiré l'any vinent si el calendari ho permet.

El Joanjo no triga gaire més que jo en arribar però ho fa amb ferides de guerra, ja que se n'ha d'anar a l'hospital a que li enguixin el braç. Tot i el contratemps, va fer una bona marca. Millora't company!