domingo, 12 de mayo de 2013

Ironcat

La d'ahir no era una cursa més. Tot i no ser l'objectiu de l'any, un ironman és una cosa que es menja apart, així que portava tota la setmana fent molt poca cosa per intentar arribar descansat al dia d'ahir.
A diferència de l'any passat, aquesta vegada dormo a casa i hem de matinar molt més del que és habitual per sortir de Vallirana a les 4 en direcció a l'Ampolla.

Un cop descarregades les bicis i preparades totes les coses, anem cap a box a acabar a acabar d'enllestir els últims detalls i ens dirigim cap a la platja.



La sortida es dóna bastant puntual sobre les 7. Comencem a nedar i fins a la primera boia i ha cops de colze per tot arreu, però la primera volta ja l'acabo bastant tranquil i de la mateixa manera transcorre la segona. A la tercera torno a rebre cops de colze i fins i tot penso que estic nedant massa lent i que m'estan doblant els primers... però al cap de res els torno a passar i veig que només eren 3 o 4 flipats. Continuo al meu ritme per acabar la tercera volta i anar ja en direcció al port... Quan surto de l'aigua miro el cronòmetre per primera vegada i... sorpresa! Només porto 1h04'20'' (58è parcial) per fer els 3.800 m, molt millor que l'any passat.



Faig la transició bastant ràpida i al cap de 3 minuts llargs d'haver sortit de l'aigua, ja estic sobre la bici. Un cop còmode a sobre d'ella, aprofito per menjar. Encara no tenia gaire gana però si ho vaig allargant sé que a la marató em moriré de gana. Poc abans d'arribar a la meitat de la primera volta, em creuo amb el Toni que ja va de tornada, i poc després passo el José Luís i l'animo a seguir amb el bon ritme que porta. Mitja volta i tornada al punt d'inici per creuar-me amb tots els companys i prendre referències de cara a les pròximes voltes.



A l'inici de la tercera volta torno a menjar i, ja de tornada, m'agafen ganes de pixar. Intento fer-ho en marxa però el fàstic m'ho impedeix. Inicialment penso en aguantar-me però no estic pedalejant gens còmode així que paro a buidar l'aigua del canari. No perdo ni un minut (en el que em veu el Raul Montoro i fa la broma) i quan agafo la bici no trigo ni 5 kms en recuperar les posicions que he perdut.



Amb 90 kms ja fets, havia vist algun abandonament (entre ells el de Jon Carro, primer diabètic europeu en completar un ironman) i començo la quarta volta però ja comença a fer una mica de vent, que va a més en la cinquena i en la sisena, fent-se molt pesat en aquesta última. Els últims km em passa el Ricardo Abad (que participa a l'Ironcat dins del repte de completar 52 ironmans en un any), amb el qual he anat més o menys a un ritme similar durant tota la bici.


He trigat 5h19'03'' en fer els 180 kms de bici i les dues transicions (35è millor parcial), i començo a córrer més o menys en 6h23', convençut que tinc prou marge per baixar de 10 h. Així m'ho recorda el Toni la primera vegada que me'l creuo quan em recorda que tingui cap. Just després de recollir la pulsera de la primera volta, aprofito l'aturada de ritme a l'avituallament per parar a pixar.







Després d'haver corregut al principi molt ràpid, després de l'aturada tècnica estabilitzo el ritme a 4:30 - 4:35 min/km. El Nico em pregunta que si no vaig massa fort però em noto molt bé. Quan ja estic sobre el km 15, pregunto al Juan pels altres del club amb els que encara no m'he creuat i em diu que ja estan corrent. No m'enrecordo gaire, però em sembla que vaig passar la mitja marató per sota de 1h40'. 




Fins aquí tot bé, però al començar la quarta noto que m'estan sortint ampolles, sobretot al peu esquerre. He d'afluixar considerablement el ritme però acabo aquesta volta en un temps bastant bo... Però a la cinquena la cosa ja és diferent, noto que els peus em cremen i ara sí que el ritme és pèssim. Acabo aquesta volta i només em queden 7 km... tinc temps de sobres per baixar de les 10 h, però m'estic arrossegant per moments gairebé a 6 min/km. No obstant, quan agafo la darrera polsera i només em queda fer la tornada fins a l'espigó per anar cap a meta, bec un got de coca-cola i apreto per donar-ho tot en els últims 4'5 km. Els peus em continuen cremant però ja vaig dir que a l'Ironcat hi anava a baixar de 10h o a reventar en l'intent. Vaig passant triatletes que m'han avançat fa poc i veig que ja ho tinc, baixaré de les 10 h. Quan ja queda menys d'un km agafo al Robert Mayoral, que m'anima a fer un últim sprint per avançar un corredor més i jo l'animo a enganxar-se darrere meu.


Finalment creuo la meta en 9h51'08'', acabant en 17ª posició de la general i primer sub23 (el parcial de la marató va ser 3h27'45'', el 14è). He de comentar que els temps parcials són correctes, però les posicions de cadascun d'ells només són orientatives, ja que a alguns triatletes se'ls hi va restar temps de la bici i se'ls hi ha sumat a la marató, suposo que per algun error informàtic.



Molt content del resultat a nivell personal, però tant o més a nivell de clubs, on vaig aportar el meu granet de sorra per sumar-me al gran paper de dues referències per mi, el Toni Pallarès (9h27', amb una espectacular 7ª posició de la general) i el Raul Montoro (10h03'), i deixar el Club Triatló Vallirana en segona posició.




Com sempre, gran paper de tots els membres del club. Tots ells van aconseguir ser finishers d'una prova tan dura com és un ironman. Felicitats als debutants Roger Castillo i Salva Saborit, però sobretot al Dani Rivera que va lluitar fins al final per aconseguir un somni. També gran paper dels altres membres del club que ja tenien experiència en el món de la mítica distància del triatló: José Luís Belvis, Manuel Carrión i Cristian Navarro.



No ho haguéssim aconseguit sense el suport dels companys que ahir no corrien però que van estar allà per donar suport: Nico, Toni Montero, Néstor, Juan de Haro i David Belvis. Tampoc sense el suport de tots els familiars: els meus pares, la meva germana i l'Alejandro, el pare del Dani, Noelia, Cristina, Jordi, Jessica... Gràcies a tots!

No hay comentarios:

Publicar un comentario