lunes, 18 de marzo de 2013

Marató de Barcelona


Ahir em tornava a penjar el dorsal per córrer la Marató de Barcelona per tercer any consecutiu. Aquesta vegada hi arribava, igual que fa dos mesos a Tarragona, sense haver entrenat la velocitat, però  molt més fort psicològicament i amb més resistència a les cames, gràcies a les maratons de muntanya que he fet de cara a la Ultra de l'Emmona i a les llargues sortides en bici per l'Ironcat.
Arribo a Barcelona amb el Toni i després de tota la prèvia, anem escalfant cap a la sortida i ens posem en el calaix corresponent, el primer si no comptem els atletes d'èlit. Però és aleshores quan penso... què faig aquí davant amb el Toni? Si jo vull anar amb la llebre de les 3h i aquí només veig les de 2h45'... Em diu que surti a un ritme tranquil fins que m'agafin.

Un cop donada la sortida, vaig a un ritme tranquil, però passo el primer km en 4'17'' (les llebres de 3h teòricament van a 4:15min/km), així que el segon me'l prenc amb més calma, però el passo en 4'18''. Em giro i ni rastre de les llebres, així que decideixo tirar pel meu compte. Aleshores em trobo el Josef Ajram en un grupet que diuen que van a baixar de les 3h. M'enganxo a ell perquè penso que difícilment algú portarà un ritme més constant. Quan me n'adono, ja hem passat pel Camp Nou (abans d'això vaig veure el Marc animant-me al carrer) i s'han afegit més corredors al grup, entre ells el Ricardo Abad, que està immers en el repte de completar 52 ironman en un any. Quan arribem al Princesa Sofia, veig una pancarta que posa PMA (punt més alt del circuit, ni que això fos una cursa de muntanya).

Amb el pas dels kms veig que el GPS em marca uns metres de més, cosa que altres corredors ja m'havien comentat anteriorment, però no m'importa gaire perquè estic corrent molt còmode, inclús em surt algun km de baixada per sota de 4 min/km. Tot i la pluja, als carrers hi ha molta gent animant, i al grup continuen unint-se corredors (entre ells el Sergio, amb qui vaig coincidir a les dues edicions de la  Marató de la Costa Daurada) i d'altres en surten, ja sigui per no poder seguir el ritme o perquè apreten més.
Després d'haver passat per edificis emblemàtics com la Pedrera i la Sagrada Família, enfilem la Meridiana, per fer un tram d'uns 3km d'anada i uns altres 3 de tornada on pots veure els altres corredors. Veig els keniates de davant i més tard em creuo amb el Toni i ens animem mútuament. Quan jo ja estic de tornada, em fixo en les llebres de 3h amb les que anava el Toni Montero, però hi ha massa gent i a ell no el veig.
Segueixo amb la meva història, i passo la mitja marató en 1h27'56''. Tot i que això és molt llarg, vaig molt fresc i ja hem passat la meitat. Dic que això és molt llarg, perquè en totes les maratons que he fet sempre et trobes el típic que abans del km 25 et diu "vinga que això ja està".

Van passant els km i de nou estem corrent per la Diagonal en un tram d'anada i tornada cap a les Glòries, on torno a veure el Toni en sentit contrari i veig els meus pares tant d'anada com de tornada.
Ja he passat el km 30 i ara no és que ja quedi poc, ara és quan comença la marató de veritat, i així ho recorden algunes pancartes. Em fa una mica de mal el tormell però em trobo amb forces, i començo a apretar lleugerament, avançant molts corredors. Ja hem passat el Fòrum i anem pel Port Olímpic. Abans d'arribar al km 35, sí que començo a apretar més, corrent entre 4 i 4:05 min/km, però m'agafa molt mal de panxa i ganes de vomitar. No he de parar, però el ritme va caient... Tot i això, no paro d'avançar corredors.

Ja hem passat l'Arc de Triomf, Plaça Catalunya i Colon, ara anem pel Paral·lel i ja passem el km 40, el 41... faig un últim esforç però el mal de panxa no em deixa córrer més ràpid. Veig el Toni (ja amb la seva medalla penjada, amb un gran temps de 2h38) i arribo al km 42... últims 195 m i ja hi sóm, creuo la meta en 2h57'33''. D'aquesta forma, acabo en la posició 457 de la general i 8è Sub23.




Veient els parcials, vaig córrer a un ritme bastant regular, amb mitja de 4:13 min/km. A diferència de Tarragona, aquesta vegada em va sortir la segona mitja més lenta. Tot i caure el ritme, no vaig parar de guanyar posicions des del principi fins el final. D'alguna manera, em trec l'espina del mal temps en les dues edicions anteriors. No obstant, de no ser pel mal de panxa, podria haver fet marca amb 2h56', i no sé si fins i tot 2h55'... Ho tornaré a provar en una altra edició, però de moment torno a la muntanya per seguir entrenant per la Ultra.
A mi la pluja en si no em va molestar gaire, tot i que em va mullar el dorsal i, després d'haver-se trencat dos o tres cops, me'l vaig arrancar, però el vaig guardar per no tenir problemes en els avituallaments i en l'arribada. Ja per acabar, una vegada vaig patir i sobre l'asfalt es corre a un ritme al qual no estic acostumat, massa ràpid per mi. Tot i això, encara veig bastant marge de millora i m'agrada molt córrer maratons... però m'encanta córrer a partir del km 30, suposo que dec ser massoca.
Vull felicitar el Toni que continua fent grans temps, i animar el Toni Montero que es recuperi per l'Ironcat!

No hay comentarios:

Publicar un comentario