martes, 30 de octubre de 2012

Marató de Sant Llorenç Savall

Diumenge em vaig estrenar per fi en les maratons de muntanya. En principi, tenia previst fer-ho a Collserola la primera setmana d'octubre, però més tard vaig decidir fer el Challenge i amb només una setmana pel mig no estaria prou recuperat, pel que vaig decidir deixar-ho córrer de moment (no me'n penedeixo perquè crec que el Challenge va ser la millor prova que he fet fins ara).
Mentres ja mirava cap al desembre per decidir-me per la marató de Sant Sadurní o la de l'Ardenya, vaig rebre un mail dient que podia tenir dorsal per córrer la XVIII edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya (ja no recordava haver-me apuntat a la llista d'espera), així que vaig acceptar.
Després del Challenge no havia corregut gaire per culpa de la ferida al peu, però confiava en que, amb el pas dels dies, pogués tornar a fer-ho amb normalitat. I així va ser, la setmana passada a Olesa vaig acabar amb bones sensacions i també havia pogut completar alguna tirada bastant llarga per la muntanya.
Arribat el diumenge, amb l'entreno millor o pitjor fet, es dóna la sortida i més de 200 bojos sortim a córrer en un dia amb bastant fred, vent... per davant, una mica més de 42 km i gairebé 3.500 m de desnivell acumulat.
No diré que els primers km eren bastant ràpids, però sí que vaig arribar al 16 havent pogut córrer pràcticament durant la totalitat del recorregut. En aquell moment, començava tram més difícil de la marató, la pujada a La Mola, només eren 6 km... però amb uns 700 m de desnivell positiu. Vaig estar pràcticament una hora per arribar al cim... i pensava que ja havia passat el pitjor. Però no, quedava la baixada. Una baixada molt tècnica, amb molta pedra solta, molts salts... i fins i tot molta roca coberta amb una capa de gel. Així que decideixo baixar bastant lent per no arriscar-me a torçar-me el peu.
Un altre moment complicat va ser quan, passat el km 35 i pensant que ja ho tenia fet, tenim un camí per davant on, no és que s'hagués de caminar, sinó que tocava escalar.


Superats tots els obstacles, vaig arribar a la línia de meta en 4h50', en la posició 50 de la general. Molt content per complir l'únic objectiu que era acabar-la. Va ser una prova bastant dura, però compensada amb uns paisatges espectaculars.
A més. vaig tenir regal, ja que era l'únic Sub23, i per tant primer!
Aquest diumenge, Cursa de Bombers de Begues per posar punt final a la temporada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario