Marató Costa Daurada

Tercer any que faig la Marató de la Costa Daurada i segon en la seva edició a Tarragona. Tot i haver sortit de Vallirana amb pluja, sembla que aquí el temps ens respectarà.

El ritme a la sortida és rapidíssim i amb alguns cops, ja que també hi ha els corredors dels 10 km, però de seguida enganxo una llebre de 3h, i al cap de poc s'ajunta l'altra i es forma un bon grup. Des del començament veig que el ritme no és del tot regular, en alguns punts apreten més del compte i en algun altre al contrari... en una baixada em noto frenat i marxo cap endavant. És sobre el km 9, però al 14 o 15 torno a estar un altre cop dins del grup.

Passem la mitja marató sobre la 1h29', amb prou marge per baixar de les 3h, i més tenim en compte que ja hem passat la majoria de pujadetes. De moment encara aguanto bé aquest ritme al qual no estic gens acostumat, les cames responen i he rebut els ànims dels meus pares dues o tres vegades... però sobre el km 24 m'agafa molt mal de panxa. Tant que noto la necessitat de parar. He de buscar un WC. No hi ha poliklins, així que les opcions són un bar, un arbre... però trigo massa en decidir i com per art de màgia el mal de panxa marxa. Perfecte, ha marxat i jo continuo en el grup de les 3h, tot i que anem amb bastant marge per sota.

El grup ja ha perdut molts corredors i anem passant a molts que anaven davant. Quan surto de fer la volta a la pista d'atletisme ja m'enrecordo que és gairebé tot baixada. Continuo darrere la llebre fins el km 34-35, li dono les gràcies i em preparo per patir els últims kms.

A partir d'aquí vaig a un ritme pràcticament suïcida per mi, corrent alguns trams per sota de 4'/km i passant molts corredors.

Finalment creuo la línia de meta en 2h56'38'', acabant en la 15ª posició. Molt content de rebaixar l'anterior marca en marató (no són ni 30'', però ja he canviat la xifra dels minuts) però més encara pel final de la cursa. Mai havia acabat una marató d'asfalt podent apretar d'aquesta manera, i la veritat que m'ha deixat una sensació molt bona, tot i que els meus bessons no opinen el mateix!

Aprofito per felicitar el Guille per la seva marató i agrair el suport dels meus pares, que m'acompanyen sempre que poden (i quan no poden també).