Cursa de Moja

10 mesos després, i encara no sé perquè, tornava a córrer una cursa de 10.000 m en ruta. L'últim cop, a la Cursa de Vilafranca, havia fet 39:14.
Molts dies havien passat des d'aleshores i tampoc estic acostumat a entrenar aquesta distància ni aquest ritme, així que no pretenia fer marca. No obstant, encomanat pel que feia tothom (greu error), surto corrent com un posseït i al pas pel primer km veig que l'he fet en 3:38... sé que no podré aguantar aquest ritme (assequible per molts però per mi infernal) i afluixo de seguida, però el segon km el faig en 3:40. A partir d'aleshores m'he arrossegat fins el final fent els 8 km restants per sobre de 4 min/km.
A la classificació provisional sortia que havia fet un temps de 39:33 (una mica menys en el meu rellotge) per acabar en la posició 22 de la general i 5è de la categoria.

Aprofito per felicitar el Dani, el David i el Carlos que han complert els seus objectius i han aconseguit la seva marca personal.

Jo tampoc estic descontent del meu resultat, tenint en compte que l'entrenament va enfocat cap a altres objectius. A més, no era un circuit excessivament ràpid, ja que hi havia trams de terra que, tot i ser majoritàriament plans, tenien bastanta pedra.
Ara bé, la conclusió és clara: o muntanya o llarga distància, però cursa curta i per asfalt... mala combinació!


En dues setmanes torna el que m'agrada, la marató de muntanya de Sant Sadurní!

Cursarroca

Passats ja els dies de fer el gandul, divendres tornava ja a entrenar mig seriosament amb 1h15' de trail running i 4.000 m a l'aigua. A última hora del dia vaig decidir apuntar-me a la Cursarroca, una cursa de muntanya a Sant Martí Sarroca de 17 km i 680 m de desnivell positiu, que podia ser un bon entrenament de cara a la Marató de Sant Sadurní i em cridava l'atenció per ser relativament a prop de casa, acompanyar l'Albert i coincidir amb el Carlos i el Jordi.

Ahir vaig sortir en btt a fer 42 km, conscient que avui em pesarien però no tenia gaire sentit descansar portant només un dia de càrrega.

Així que avui arribo allà amb l'Albert i ens trobem amb una organització que deixava bastant que desitjar. No obstant, el recorregut era molt guapo, amb bastanta pista i bosc, però amb la típica baixada pedregosa on em torço el tormell i em quedo dos minuts atontat. He anat tota l'estona de menys a més, corrent de principi a fi, però alfinal m'han pesat les cames dels últims dos dies i casi necessito la foto finish per guanyar l'Albert.

Finalment, arribada a meta en poc més de 1h27 per acabar en la posició 28. Un entrenament més i quart diumenge consecutiu fent el cabra per la muntanya amb un dorsal. La setmana que ve retrobament amb l'asfalt i una distància més curta, els 10 km de Moja.

Norseman

Espectacular, esperant poder-hi anar algun any!

Cursa de bombers de Begues

De nou cursa, i de nou a la muntanya. Arribava a diumenge en condicions gens habituals, després d'haver acabat la temporada amb la marató d'una setmana abans i sense fer pràcticament res des d'aleshores.

Per tant, ja sabia que no em sortiria la millor cursa, però tenia ganes de fer-la perquè el recorregut passava per a prop de casa (tot i que no vam passar pel Puig Vicenç com estava previst), tenia més companys i amics que la feien, estava apuntat feia temps...
Un cop aparcat el cotxe a Begues, canviats i escalfats, vam anar ja cap a la línia de sortida, tot i que aquesta es va donar amb una mica de retràs. Sortida molt ràpida i patint per no perdre gaires posicions, intentant seguir el fort ritme inicial de l'Albert. No obstant, amb el pas dels primers km ja es va anar posant cadascú al seu lloc. Anava bastant còmode al pas per la Penya del Moro, on estaven la Laia i l'Alejandro per animar-me.
En una de les primeres baixades, vaig tenir la mala sort habitual de torçar-me el peu i vaig estar uns minuts bastant coix en els quals em van passar bastants corredors, entre ells el Dani. Tot i així, vaig poder recuperar-me i tornar a apretar per recuperar forces posicions, més encara quan em vaig creuar el Nestor en btt i em va dir: "què fas tan enrere!". Vaig continuar recuperant posicions fins que, quan debia quedar 1 km pel final, veig a l'Emilio que em va guanyar a Olesa fa dues setmanes, i trobo en ell una bona motivació per fer l'última apretada, podent-lo passar però sense aire per dir-li res fins més tard.


Finalment entro a meta en 1h10' treient el fetge per la boca després de completar els gairebé 14 km en la posició 31, en una cursa ràpida, massa ràpida per ser muntanya (només un desnivell positiu de 333 m).

Bona cursa també de l'Albert, Dani, Victor, Alberto, Ramon i Gina, Emilio... Llàstima que el José Luis es ressentís de la seva lesió.

Imparables, Santi Millán y Josef Ajram