
No obstant, sempre hi ha una part positiva. I és que m'ha servit d'experiència per saber què he de fer i què no el pròxim cop. A més, tot i notar des del principi que l'objectiu de baixar de les 3h era una utopia, veia bastant factible fer marca personal (baixar de les 3h08' que vaig fer a Salou) fins i tot després de la primera aturada, llàstima que no hagi estat l'última. D'altra banda, ja són 3 les maratons que porto a les cames i no se'm treuen les ganes de continuar-ne fent.
Teòricament estaré la propera setmana sencera (si més no uns quants dies) sense posar el peu al terra per córrer, així que aprofitaré per tornar a nedar (si no m'ofego perquè fa dues setmanes que no em tiro a la piscina) i tornar a acumular kms amb la bici. Ara sí que ja només queda centrar-se en l'Ironcat. Fins aleshores entrenar i entrenar, amb dos tests de prova: el Doble Olímpic de Terres de l'Ebre i el B de Banyoles.