L'any passat aquesta ultra em va tombar al km 79, però em va encantar. Enguany hi torno amb molta il·lusió i coneixent gran part del recorregut, però sense gaires referències de temps perquè la sortida serà a Arnes enlloc de Caro.
Quan recullo el dorsal, ja veig que la cosa comença malament. Van enviar un correu que no vaig llegir i que deia que s'activava el material obligatori extra de seguretat. Demanen malles llargues, segona capa, guants... i jo sense res! Un error garrafal per part meva, sembla que sigui la meva primera ultra.
Per sort, ho aconsegueixo tot a última hora: em poso a la motxilla els pantalons de carrer, la samarreta de la bossa del corredor, el metge de la cursa em deixa els guants... Així que puc prendre la sortida. Comencem i coincideixo breument amb companys com Marc Fernández, Àngel Niñerola, Jose Calaza, Marc Orantes (que fa la curta amb el David Lillo i l'Isma),... aquests corren més que jo, així que vagin tirant! També xerro amb el Manuel Real, José Carlos Cano... Avituallo ràpid a Toll del Vidre i a continuar.
Sensacions horribles en l'inici de la cursa, suposo que per culpa dels nervis arrel del material. Però ara ja ha passat i em centro en anar fent, gaudint dels Ports de Beseit , a aquesta hora ens reben amb fred, pluja i boira.
Arribo a Beseit i aquí sí que paro una mica a agafar forces. Ja fa una estona que he enganxat amb el Joan (conegut pels seus "huaraches", quin crack el tiu), i sortim plegats. També vaig fent la goma amb el Jordi Andreu, així que tinc bones referències.
Pujo cap a Corral Quinto, pujada que l'any passat se'm va fer feixuga i em va fer plegar però que la faig bé. Cal dir que l'any passat era el km 79 i aquest tot just el 33. Tot i això, la cosa va bé i ara afronto un tram que desconec fins a Caro després de rebre els ànims de Carles Roig que està de voluntari.
Baixadeta, un tram molt maco de barranc i cap a Font Ferrera, on arribo després de creuar-me amb l'Antoni Mestre, un referent i grans records que em venen de Valls d'Àneu! Ara ve tram planet fins a Casetes Velles. Estic al km 52, equador de cursa però amb més de la meitat de desnivell positiu fet.
Ara... va, ara cap a Caro. Pujada dura de per si... que es torna duríssima. Fa un vent increïble, paro un segon a treure'm la gorra perquè no em surti volant i en aquest moment que em quedo quiet gairebé caic a terra. Faig cim i cap avall. Arribo al refugi pràcticament amb 10h de cursa. Estic al km 63 i ja passem dels 3.500 m+. Aprofito per canviar-me els mitjons i posar Sala-Giol mentre rebo els ànims dels meus pares i la Mònica i el Beto. També passo control de material per part d'Agustí, que m'avisa que el vent va en augment.
No em preocupa. Tinc bones sensacions, em sento bé, em sento fort, em sento motivat... avui els Estels del Sud no se m'escapen! Surto de Caro decidit a completar la cursa.
De nou ens visita el vendaval i quan arribo a Clotes rebo una mala notícia... cursa neutral·litzada des de fa uns 45 minuts. Amb ratxes de vent de 90km/h (tot i que després em van dir que eren superiors), l'organització ha parat momentàniament la cursa a Caro i a Clotes. L'aturada momentària es torna definitiva per recomanació dels bombers i se'ns acaba la cursa. Els que estaven de Paüls cap endavant van poder acabar... jo em quedo amb 70 km i 4.000 m+.
Personalment, crec que hauria acabat la cursa sa i estalvi. És clar, que això ho deu pensar tothom. Per tant, res a dir, si l'organització va prendre aquesta decisió s'ha de respectar.
Si d'alguna cosa n'estic segur, és que tornaré a Estels del Sud. Recorregut espectacular, molt bona organització, voluntaris entregats... a l'alçada d'altres curses del sud del país com Vandekames, Cursa del Llop, UT Les Fonts, TrencaCims...
Gràcies a la família pel suport i a l'ajuda de Hoko-Esport (molt còmode amb la
Mado), Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura, MC3 Esports i Tradeinn.
