martes, 31 de marzo de 2015

Ultra Trail Pics del Vallès

La ultra d’avui segueix la tònica de la pasada UT Garraf-Llobregat. L’objectiu no és competir, ja que la farem en grup, sinó recollir per Càritas.

Sortim de Caldes de Montbuí, i el grup 16h ho fem a les 4 del matí (més ben dit, de la nit). Al grup hi ha els guies Manolo Real i Marc Camí, l’Isma, el Caiman, el Christian, el Sergio Heredia, el Marc, el JuanPe, Xavi... La María José i la Mar ens faran seguiment amb la furgoneta per avituallar-nos. 

Passem per Castellar i allà ja ens esperen, però aquí no parem gaire. Au a continuar, la propera parada és el parking d’abans de La Mola, i aquí sí que parem una mica més. Ja hi arribem amb les primeres llums del dia així que aprofitem per guardar el frontal, i també per agafar forces ja que per arribar al proper avituallament ens hi estarem una estona.

Fem cim a La Mola però no ens encantem, ja que bufa un vent que deu ni do. També fem el Montcau. Els kms van passant de forma molt amena amb aquest grup, passem Marquet de la Roca i la propera parada ja és Sant Llorenç Savall, on arribem fent l’últim tram de la 1ª Marató de Muntanya de Catalunya.  


El proper tram em passa molt ràpid escoltant les aventures del Caiman, quin tiu més autèntic. La propera parada és Gallifa, on venen els meus pares i, aprofitant que fa calor, em canvio la samarreta (em trec la Niwa i em poso la Chikara, molt còmodes ambdues).Després d’agafar forces, sortim per anar en busca de Sant Sadurní, per baixar després cap a Coll de Poses. Estem ja al km 61 i aquí tenim uns macarrons boníssims per dinar.





Ara ve un tramet de corriol molt xulo per l’interior del bosc que ens porta en direcció a Sant Miquel del Fai, on arribem havent gaudit d'unes vistes magnífiques. Després ve una zona més seca i amb alguna pujada important que ens deixa a Sant Feliu de Codines. Ja és el km 75, aquí ens deixa el Sergio Heredia i se’ns uneix la Dolors Morcillo per anar en busca del Pic del Vent.




Al cap de poc de reiniciar la marxa, arriba per mi el moment més dur: el Manolo ens insisteix en que tirem i que continuarà al seu ritme. Després d’intentar-lo convèncer sense èxit, anem en direcció al Farell, on aprofito la parada a l’avituallament per deixar el frontal preparat.



A Guanta ja hi arribem de nit, on tenim l’últim avituallament abans de meta. El Paco deia que tenia una sorpresa preparada, i l’últim tram ens fa esquivar arbres caiguts a causa de la ventada que hi va haver al gener. Semblava que no acabaríem mai però arribem de nou a Caldes després de 17h39’. La idea era fer unes 16h així que el temps se’ns ha anat una mica per una suma de causes que més val no entrar a valorar.

Han estat 100 kms (diuen que finalment algun més) i uns 4.400 m+ però això és el de menys. El més important és la gran quantitat d’aliments recollits en favor de Càritas pels més desfavorits. Moltes gràcies al Paco Robles per aquesta gran iniciativa i a tots els que s’hi involucren, en especial la María José i la Mar que van cuidar del nostre grup. Ha estat un plaer compartir aquesta ultra amb un gran grup, però voldria felicitar especialment el Manolo Real per acabar tot i els problemes que va tenir, Manolo ya sabes que eres uno de los ultrafondistas que más admiro.

Gràcies als meus pares per animar tantes hores i també a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports i Training Sabadell.


No voldria acabar sense recordar-me d’una cursa que hi va haver el mateix dia, l’Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada, on els companys del Training Trail Team van fer un gran paper. Felicitats nois!

miércoles, 25 de marzo de 2015

Marató Vall del Congost

Avui vaig fins Aiguafreda per córrer una de les maratons que tinc pendents a Catalunya i que més ganes tinc de fer. Me n’han parlat molt bé i pinta dura, a part dels 3.100 m+ també ens hi trobarem força fang per la pluja del dia anterior.



El ritme de sortida és elevadíssim i al cap de poc entenc perquè, un tap res més començar en el primer corriol de pujada. Els que ja s’ho coneixien han arribat ràpid i jo em quedo atrapat darrera la gentada. Vaig guanyant alguna posició però costa molt avançar en aquestes condicions, així que paciència. Fins el km 10 pràcticament tot pica cap amunt.

Arriba el moment en que em costa un munt avançar altres corredors i a mi no m’avança casi ningú, així que trobo la meva posició en la cursa i començo a trobar-me còmode. Aprofito la pujada del Purgatori per avançar algunes posicions, deu ni do com puja això. En el camí cap a Castell del Tagamanent em creuo amb el Jose que està per aquí entrenant. Costa, però un cop a dalt penso que les pujades que queden no seran gaire dures (quin il·lús).



Ens hem mullat vàries vegades els peus, però cap al km 30 toca travessar el Congost deixant els peus xops i vigilant de no relliscar-hi. Dues pujades amb les seves respectives baixades, faig el tram final amb un altre corredor i acabem de nou a Aiguafreda després de 6h06’.




La marató d’avui m’ha agradat molt, gran organització, recorregut xulo... i coneixent també la Marató del Montseny, m’hauria agradat apuntar-me a la ultra del pròxim abril però aquest any no podrà ser, queda apuntada pel proper.


Gràcies al meu pare, a la Mònica i al Beto pels ànims, així com l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports i Training Sabadell.

domingo, 15 de marzo de 2015

Marató de Barcelona

Per 5è any, em presento a la sortida de la Marató de Barcelona. Aquesta vegada tenia moltes ganes de fer-la. No, no anava en busca de cap marca, sinó que amb el José Luís Muñoz i el David Neira havíem de portar el Pol fins a la meta per convertir-lo en maratonià. Però el nen portava uns dies amb febre i òbviament s’havia de prioritzar la seva salut.



Un cop sabem, que no podem córrer amb el Pol, el José Luís em proposa ajudar els de Corre amb mi, un grup de corredors que porten una colla de valents amb cadira de rodes perquè també gaudeixin de la marató. No ho dubto ni un moment i decideixo anar a ajudar el grup encapçalat per l’Alex Parreño.

Sortim davant de tot i anem fent a ritme molt suau, de sin prisa pero sin pausa, em quedo en el grup que porta a la María José, a qui empenyen el Diego Gálvez i altres corredors que no coneixia però que també són grans persones.

Creuem la meta amb un temps de 4h12’58’’ (tot i que s’hi hauria de sumar casi 3’, ja que se’ns ha donat la sortida abans) però avui el temps és el de menys, em quedo sens dubte amb una gran experiència i els pèls de punta que se’m posaven quan portava la María José en la seva cadira.

Aprofito per animar els companys que han hagut de plegar, i he de felicitar especialment a tot el grup de Corre amb mi, a l’Èric Ortiz (2h47’ en la seva primera marató d’asfalt), la debutant Cristina per acabar-la amb el Nestor, i el Toni Montero.

Avui ha tocat deixar el temps en segon pla, però ha valgut la pena ja que ha estat una experiència molt enriquidora.






Gràcies a la família pels ànims i a l’Alex Parreño per deixar-me donar un cop de mà. També una vegada més, gràcies per l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, Training Sabadell i MC3 Esports.

lunes, 9 de marzo de 2015

Ultra Trail les Fonts de Xerta

Aquesta vegada vaig cap a Xerta per córrer però en un format nou: per etapes. Allà passarem tot el cap de setmana, descansant unes poques hores a Tortosa entre etapes gràcies a l’hospitalitat de l’Albert Pitart.

Entre les tres etapes sumen 120 km i 6.000 m+, en una cursa de la qual me n’han parlat molt bé, així que anem per feina...

La Nocturneta (23 km, 350 m+)
Divendres a les 9 de la nit es dóna la sortida d’una etapa trampa. Un recorregut amb poc desnivell i poca dificultat tècnica, on es pot córrer molt si no es pensa en les etapes següents. Tenint en compte el que m’espera demà, decideixo prendre-m’ho amb calma. Acabo aquesta etapa en 2h07’, més o menys el temps que tenia pensat, però tenia previst fer-ho “sobrat” i he hagut d’invertir-hi més del compte... sensacions bastant dolentes avui la veritat, ara a esperar que demà vagi millor. De moment vaig el 104 de la ultra però encara queda molt.



El Trail de les Fonts (70 km, 4.000 m+)
Després d’haver dormit menys de 3 hores, a les 6 del matí torno a estar amb el dorsal penjat sota l’arc de sortida per córrer l’etapa reina de la ultra. Llàstima que l’Aleix ens diu que s’ha ressentit de la lesió i no ens podrà acompanyar.


Sortim i vaig fent, les cames estan prou bé i la falta de son sembla que no pesa gaire. Una horeta i poc de nit i ja ens desfem del frontal per arribar a Paüls (km 10) en companyia del Xesc Terés i l’Albert Pérez, sempre és una sort aprendre de dos “TOR-eros”.

Passem l’avituallament líquid de La Refoia i el pròxim sòlid és a Prat de Compte (km 26), on arribem ja amb una calor important. La pujada cap a Tossal d’Engrillo es fa dura i un cop a dalt bufa un vent que casi ens tira, així que omplo bidons i ràpid cap avall intentant no ensopegar amb la pedregosa baixada. Arribo a la Font de Sant Roc (km 41) prou bé de cames i aprofito per agafar forces a l’avituallament i rebre els ànims dels meus després de passar el control de material. En sortir d’aquí, m’ajunto de nou amb l’Albert Pérez per fer l’etapa pràcticament junts fins el final (amb les respectives “gomes” de cada un).



Ara ve pujada, fitxem a L’Espina i comencem una baixada que es fa interminable, llarga i amb molta pedra. Aquí em passa el Gaizka Estébanez, que em diu “estic trinxat” però se m’escapa. Es fa una mica pesada però ens plantem a Alfara de Carles, km 53 i ja comencem a olorar la meta. Aprofitem per agafar forces i comencem la última pujada important amb una calor espantosa que fa que arribi al següent avituallament buit d’aigua però havent gaudit d’unes grans vistes. 



Quan ens adonem, ja estem a la Font Nova (km 62’5), on no ens entretenim gaire i acabo de nou a Xerta juntament amb l’Albert Pérez després de 10h51’. Amb l’etapa d’avui, remunto fins a la posició 41.





La Cursa de les Fonts (27 km, 1.650 m+)
La sortida avui és a les 8, així que he pogut dormir 8 hores, però tinc les cames que semblen pals de fusta. Començo a córrer i m’ajunto amb l’Albert Pitart i el Kiko Martí, que ningú sap que fa aquí tant enrere i no trigarà a marxar cap endavant. Les cames van millorant però no puc seguir a l’Albert, així que vaig fent al ritme que em permeten les cames i un mal bastant intens al peu.



Amb el pas dels kms, la musculatura va a millor però el peu a pitjor així que amb paciència i anar fent, quan em passen l’Àngel Niñerola (Ministre de les Fonts, finisher de les 5 edicions) i la Marta Muixí (campiona d’aquesta edició) els intento seguir però se m’escapen a la baixada. Tot i que em toca pagar el preu de patir com un gos, acabo de nou a Xerta després de 3h58’.






Amb l’etapa d’avui, acabo la ultra amb un total de 16h57’ i em mantinc en la 41ª posició que tenia aquest matí. Molt content de com ha anat la ultra en general. gaudint d'un magnífic cap de setmana i acumulant "ritmo crucero" per les 100 milles.


Ha estat un gran cap de setmana rodejat d’amics i companys de fatigues, la cursa no m’ha decepcionat gents i ha estat a l’altura de les expectatives que tenia: organització de 10, recorreguts impressionants, bona senyalització, bons avituallaments, bon ambient... Una cursa recomanable de veritat. Aprofito per animar els que van haver d’abandonar i felicitar els que van acabar, en especial als companys Albert Viñau i Èric Ortiz que van fer un gran paper, i el Piti que si em despisto m’atrapa.


Gràcies pels ànims dels meus pares, Aleix i Eva, al Piti per acollir-nos... i també una vegada més les ajudes de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, MC3 Esports i Training Sabadell.

#ProyectoPol