domingo, 30 de marzo de 2014

Cursa de muntanya de L'Arboç

Avui toca córrer una distància que no és la meva ni molt menys, però ja va bé de tant en tant fer curses una mica més curtes com a entreno. I amb aquest propòsit em presento a L'Arboç, amb les cames carregades després d'haver entrenat fort els últims 3 dies i sense saber ben bé com respondran.

Es dóna la sortida enmig d'una fina pluja i he agafat bona posició, pràcticament davant de tot. El ritme no és ràpid... és rapidíssim. Penso que ja petaran i que els kms posaran cadascú al seu lloc, però és que si segueixo a aquest ritme potser sóc jo el primer a petar.



De seguida deixem l'asfalt i agafem una pista per on es pot córrer molt ràpid. Al cap de poc sento el Jordi que ve darrera meu apretant les dents, sort que anava de passeig. També comparteixo kms amb el Ferran, que corre com una cabra salvatge a les baixades.

El ritme és altíssim i penso que avui no podré anar de menys a més amb el ritme que porto i que acabaré arrossegant-me, però fins aleshores... a tirar milles. Les sensacions són d'allò més bones. Passo l'avituallament del km 12 i poc després baixo molt ràpid acabant per un caminet de formigó i arribant a una cruïlla sense cap marca. Merda! M'he perdut, i el corredor que venia darrera també. Mitja volta i cap amunt, ens trobem 3 corredors més que també anaven en direcció equivocada i els 5 acabem tornant al camí correcte.

Ara sí que ja no hi ha res a perdre, poso una marxa més i ganivet a la boca fins el final. Total només queden 18 km, si fos una marató ja estaria restant. Avanço molts corredors que portava darrera i m'han avançat mentre estava perdut. Agafo i animo l'Oriol i després el Ferran, continuo corrent a bon ritme. Afluixo una mica en un tram de pedra que rellisca molt, l'esquinç al turmell encara és recent i no vull arriscar la meva participació a UTMCD.



Rebo els ànims del meu pare a Castellet. També havia rebut els ànims dels meus companys Ruben i Cesc, que em diuen que tinc el Jordi a prop i que apreti... Però per molt que apreti no el veig, senyal que apreta més.




Finalment sobre el km 27 o 28 el veig a dalt d'una pujada que jo encara he de començar. Penso que és impossible agafar-lo. Segur? Si no ho intento segur que sí, així que últim esforç per acabar quant abans amb aquesta agonia de ritme que em porta les pulsacions tan altes (no porto pulsòmetre però estic segur que em sortiria una mitja superior a 170 i molts moments per sobre de 190).

Passo de llarg de l'últim avituallament, i a la pista del final agafo el Jordi i el Doroteo. Ja estic un altre cop al poliesportiu de L'Arboç. Han estat 2h43' per fer els 30 km i 830 m+ (tot i que per culpa d'haver-me perdut n'he fet gairebé 32), acabant en la 14ª posició.






Gran feina dels voluntaris i l'organització, encapçalada pel David Arnau, fent una cursa rapidíssima però amb alguna pujada dura. M'encanta entrenar amb la bici pel Pantà de Foix, però mai havia tingut l'oportunitat de córrer per aquesta zona, així que he descobert nous camins.


Bon paper del Dani i de tots els companys del Terradesports. Pròxima parada: Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada!

lunes, 17 de marzo de 2014

Marató de Barcelona



Així tenia el peu el dia després de torçar-me el turmell a la Marató Salvatge de les Guilleries... amb dues setmanes de marge, ho veia molt negre per poder córrer a Barcelona.

Però vaig fer cas als consells del meu amic Jordi Martí que es "perro viejo" com ell diu, el turmell va millorar molt ràpid i vaig poder anar decidit a la línia de sortida de la marató.





Es dóna la sortida i el Manu em comenta que té la intenció de seguir-me, intentarem córrer un pèl més ràpid que les llebres de 3h. Però la gentada que hi ha corrent provoca que haguem de fer moltes apretades per avançar, i finalment decidim unir-nos al José Luís i companyia que també van a baixar de 3h.




Els kms van passant i ja hem fet mitja marató, lleugerament per sota de 1h29'. Veig clarament que avui no faré marca personal (hauria de millorar les 2h56' de Tarragona), però estic decidit a no veure un 3 a la xifra de les hores quan passi la meta.

Així que a continuar amb aquest ritme, intentant hidratar-me bé per superar una calor sofocant que fa estona que m'ha deixat la samarreta molla.





Passo "el mur" del km 30-32 i no estic per apretar, però només mantenint el ritme ja vaig guanyant moltes posicions. I al km 35 m'espera el Lluís per acompanyar-me els últims 7 kms i fer que no afluixi, intento aguantar corrent sense afluixar, el Paral·lel se'm fa dur però guanyo moltes posicions avançant cadàvers en aquest tram final.



Veig el cartell del km 42 i encaro els últims 195 m per creuar la meta en 2h58'22', en la posició 429 d'uns 18.000 corredors.


Avui acabo molt content... fa dues setmanes pensava que no podria córrer, no he fet marca però el temps tampoc em deixa descontent, a més d'haver pogut compartir cursa amb companys del Triatló Vallirana. És la quarta edició consecutiva que corro de la Marató de Barcelona i m'encanta per molts motius. Els meus pares em segueixen en diversos punts, passem pels llocs més emblemàtics de la ciutat (Camp Nou, Sagrada Família, la Catedral...), a més de ser la primera marató que vaig fer. L'any que ve més... i millor?


domingo, 2 de marzo de 2014

Marató Salvatge de les Guilleries

Avui toca córrer a Sant Hilari Sacalm per fer aquesta cursa que ja vaig fer l'any passat, tot i que no té gaire a veure perquè l'any passat va tocar trepitjar força neu.

Sortim 5' més tard que els corredors de la mitja, així que tocarà avançar-ne uns quants. El ritme inicial és molt alt i intento no perdre el contacte visual amb el Miquel Pera, el Xavi Edo o el Josep Pera.

Com he dit el ritme és molt alt, però les cames responen així que endavant... si he de petar ja petaré. Però les cames no peten i vaig guanyant posicions a la vegada que em vaig creuant amb alguns ciclistes (també hi ha aquesta modalitat de prova).

Està anant tot rodat... fins que en una baixada sobre el km 26 em torço el turmell i em quedo mig coix. Al cap de poc m'agafa el Salvador Vilalta com una moto, em pregunta pel meu estat i em diu que tiri cap endavant perquè encara em queda un altre turmell.

Ara passo un tram on perdo alguna posició i hi ha vegades que em veig forçat a caminar quan en ocasions normals correria. Al cap d'una estona em deixa de fer mal tot i tenir-lo inflat com un ou.


Acabo la cursa com puc i fins i tot encara guanyo alguna posició en el tram final. A l'espera de la classificació oficial, l'organització m'ha dit que he quedat el 15è de la general amb 4h53'. No obstant, s'ha de dir que ha faltat una mica per la distància marató, ja que hem fet uns 39 kms i 2.300 m+.



El pròxim objectiu és recuperar el peu per la Marató de Barcelona que arriba en dues setmanes. A veure l'evolució...