viernes, 20 de diciembre de 2013

Balanç 2013, buscant una lògica entre el desordre

Gener. Vaig començar l’any a la muntanya amb la Cursa dels Cinc Cims a Corbera de Llobregat, passant-me tot seguit a l’asfalt en la Marató de la Costa Daurada. Contra tot pronòstic, baixo per primera vegada de les 3h, parant el crono en 2h57’. Recupero bé i a la setmana següent faig la Mitja Marató de l’Eramprunyà.

Febrer. Una altra cursa curta a prop de casa, la Cursa de Muntanya de Castellbisbal. Tot seguit toca anar a Campdevànol per fer la Marató Hivernal, una de les maratons de muntanya (sinó la que més) dura i espectacular de les que he fet.

Març. Un mes ple. Per començar Marató Salvatge de les Guilleries, amb l’adjectiu totalment apropiat al recorregut. Després va venir la Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní i aleshores tocava tornar a l’asfalt en la meva cita anual amb la Marató de Barcelona. Torno a fer 2h57’ patint però alhora veient marge de millora. Per acabar el mes, la Botifarunner de la Llacuna (havia de ser al febrer però es va aplaçar pel temporal).

Abril. Nova marató de muntanya molt recomanable, la Romànic Extrem a la Vall de Bianya. Seguidament va arribar el torn del meu debut en ultra trail, concretament a La Portals, fent 4ª posició a La Volta a Montserrat de 70km (molt ràpids i pisters) . Em sorprenc de la bona recuperació, ja que a la setmana següent faig el Triatló Doble Olímpic de les Terres de l’Ebre, on quedo 2on Sub23 i ajudo al club a quedar en 3ª posició. Per acabar el mes, vaig a l’Ultra Trail de Barcelona per fer la distància marató, un desastre de cursa a nivell organitzatiu.

Maig. Cita a L’Ampolla per fer l’Ironcat amb un resultat que em deixa molt content, 9h51’ quedant 1er sub23 i 2ons per clubs. A la setmana següent corro la Marató del Voltreganès.

Juny. Últims triatlons abans de l’estiu: el B de Banyoles i el meu preferit, el B de Balaguer (1er sub23 i 1ers per clubs). Fa dies que arrossego molèsties i aleshores acabo La Roca Negra coix. Vaig al metge i em diu que he de fer 10 dies de repòs. Fent cas omís de qualsevol opinió racional, m’enfronto a l’objectiu de l’any: l’Ultra trail de l’Emmona. Acabo trinxadíssim però acabo, com a 2on júnior. Aprofito aleshores per fer una aturada de dues setmanes per recuperar-me abans d’afrontar la segona part de l’any.

Juliol. Porto poc entrenant però de seguida em crida la muntanya i faig l’Ultra trail del Cadí i el del Catllaràs, fent bones posicions en la general de tots dos (11è i 15è respectivament).

Agost. L’única competició d’aquest mes és l’Ultra trail Val d’Aran, que acabo com a 1er sub23.

Setembre. Faig el Triatló Sailfish de Berga com entrenament per Calella (3er sub23) i també corro la primera edició de la Cursa del Cérvol de Vallirana (8è general i 1er local).

Octubre. Molt content de com em va el Challenge Barcelona-Maresme, on guanyo el Campionat d’Espanya 20-24 amb 9h47' tot i fer una natació de pena i petar a la part final de la marató. La setmana següent estava inscrit a l’Ultra trail Comtes d’Erill, però tinc molèsties als peus i finalment decideixo no anar-hi. Decisió encertada perquè a partir d’aquí puc aguantar molts kms. Primera parada Ultra trail del Montsant. A la setmana següent estic a Sant Llorenç per fer la marató i em surt una cursa rodona.

Novembre. Tinc un mal dia a la TrencaCims per culpa d’una caiguda, però la setmana següent les coses ja van millor a la Marató del Montseny. Seguidament vaig a fer la Marató Pirata de Montserrat organitzada pels Koala’s Team, però hem de retallar per culpa de la meteorologia, quedant-nos en 36 kms. Acabo el mes fent l’Ultra trail de Collserola.

Desembre. Debuto en l’ultrafons en ruta a les 6h de Calella, acabant en 2ª posició amb 72’5 kms. La setmana següent faig la Marató de l’Ardenya i per primera vegada veig que arrossego la fatiga de la cursa anterior. És aleshores quan faig el descans de final de temporada.

Fent repàs veig que l’any ha donat per molt, moltíssim més del previst. Mirant-ho en general pot semblar un calendari massa atapeït i sense cap sentit, però per mi sí que el té (bàsicament perquè m’ho passo bé). Òbviament no és idoni ni tampoc porto l’entrenament per fer marca en marató d’asfalt, però aquestes em serveixen per agafar ritme de cara a la muntanya i també de test pels ironman. Les maratons de muntanya me les prenc com a entrenaments llargs de cara als ultra trails.

He acabat molt content de com m'ha anat l'any. Estic satisfet dels resultats (òbviament millorables tots ells) però més de veure com la capacitat de recuperació va en augment setmana rere setmana.


I tot això és més fàcil de preparar amb l'entrenament creuat: nedar, bici de carretera, de muntanya, de spinning, córrer per asfalt, per muntanya... Tanta varietat fa el dia a dia més entretingut i crec que ajuda a no lesionar-se per culpa de fer sempre el mateix. I aquestes animalades també són més fàcils de fer amb el suport incondicional de la família i amb els ànims dels grans companys i amics que tinc en aquest món.

Al 2014 més i millor!

domingo, 8 de diciembre de 2013

Marató de l'Ardenya

Avui toca córrer a Santa Cristina d'Aro. Vaig estar dubtant entre apuntar-me a la marató o a la marató i mitja. Tenia amics en les dues curses, però el fet de ser només 6 dies després de les 6h de Calella em va fer decidir a "conformar-me" amb la mítica distància dels 42 km.



Anem corrent des del pavelló fins la sortida, més que res per intentar entrar una mica en calor, ja que fa un fred que treu les ganes de córrer. Després d'un petit briefing, es dóna la sortida. Com sempre el ritme és elevat i entrem de seguida a la muntanya, però el desnivell triga en arribar i el ritme continua sent molt alt.

Ja per fi arriba la primera pujada amb cara i ulls, que comença a posar cadascú al seu lloc. Ara toca crestejar una mica per baixar i encarar la segona de les grans pujades. Aquesta em porta fins l'avituallament on hi ha el Pere i la Carme, que m'animen per afrontar el tram final, ja que em trobo algun km per sobre de la mitja marató.

Ve un tram de pla i baixada amb força pista i molt ràpid, fins que una bona pujada em porta fins a Pedralta, on arribo mort de set però per sort allà hi ha l'avituallament i els meus pares per animar-me. Estic sobre el km 27 i ja fa estona que vaig guanyant posicions, però les 6h de Calella encara em pesen.



Sobre el km 34 rebo de nou els ànims dels meus pares per afrontar la part final de la carrera. Continuo guanyant posicions però noto que en podria guanyar moltes més i em falta benzina. Baixadeta i a per l'última pujada de la cursa... Avanço algun corredor més i a per l'última baixada.




Encara trepitjant muntanya però ja és tot pla, es veu el poble, però a l'últim avituallament paro a prendre'm un gel perquè vaig just de forces. Perdo tant temps que els tres que venen darrere passen de llarg. Però surto com un cohet i puc recuperar aquestes posicions, tot i que ja no tinc prou distància com per guanyar-ne cap més.

Finalment creuo la meta en 4h55'29'', en la posició 25. M'esperava fer menys temps bàsicament pels escassos 1.700 m+ de desnivell, però han canviat molts trams de pista per corriols, ha sortit una mica més dels 42 km habituals, i bàsicament m'han pesat els 72 km de Calella a les cames. Per tant, en línies generals content.


Aprofito per animar els que no van poder acabar i  felicitar el Guille i l'Alberto que van fer la marató, i el Tronxa i l'Isma la marató i mitja. També hi havia per allà el Salvador Vilalta que no en falla ni a una. Al de la foto no li dic res que menja a part, felicitats animal!



lunes, 2 de diciembre de 2013

6h de Calella

La cursa d'avui és una modalitat nova que no he fet mai. No es medeix per distància sinó per temps, concretament 6h. Es tracta de fer tantes voltes com es pugui a un circuit de 3 kms, majoritàriament de terra.



Després de saludar algunes cares conegudes, es dóna la sortida i començo bastant abrigat sabent que a cada volta podré treure'm alguna peça d'abric. Vaig corrent a ritme còmode una mica per sota de 5'/km i tinc 4 o 5 corredors al davant.


No sé com però em veig al davant de tot de la cursa, passo la marató en 3h25' i continuo bastant bé. Però les voltes van passant i el ritme cau, el Juli va en segona posició i veig que em va retallant fins que m'avança passat el km 50 i sóc incapaç ni tant sols d'intentar seguir-lo. No em veig la cara però dec semblar un cadàver ara mateix. El que era un ritme per sota de 5'/km, ara ho és bastant per sobre.



Vaig segon i veig com el tercer, el Javier Lozano (ex corredor de la selecció espanyola de curses de 100 km), em va retallant, fins que òbviament m'agafa. Però ara sí que tinc forces per seguir-lo i m'enganxo al darrera.

Només aguanto uns metres a la seva esquena, i no és perquè se m'escapi sinó perquè afluixa un pèl i em poso jo davant un altre cop, mentre que ell se m'enganxa com una lapa.


Passo de nou el Juli i em poso un altre cop primer però amb el segon enganxat a l'esquena. Si afluixo, ell també, si apreto, a vegades fa la goma però mai es queda... i així durant uns 7 kms, corrent sempre per sota de 4'30''/km.


Arribem així fins pocs metres abans del km 72, però aleshores ell fa un canvi de ritme i em trenca completament. Acaba ell primer amb 72'8 km i jo segon amb 72'5 km.



Així que aquest és el resultat del meu debut en curses d'aquest estil: 72'5 km en 6h acabant en 2ª posició. Molt content amb el resultat, amb l'ambient i l'esportivitat entre tots els corredors (al final dinem tots plegats).

També acabo content de veure com m'he adaptat a les vambes minimalistes. Vaig acabar amb mal de peus però em preocupava que patís de genolls, turmells... i les articulacions no em van donar cap problema. A la muntanya de moment només per entrenar.